És la meva primera Cita Possible, i convido jo. Em cito a Can Robacols perquè està a prop de casa, perquè cada, cada, cada dia travesso la plaça però no m'hi aturo si no fa calor i em puc asseure a la terrassa del Máximo a fer un cafè. Quan era petita veniem aquí per carnaval, era el punt de trobada per la rua del barri. A la plaça hi havia uns tobogans subterranis que salvaven lúdicament el desnivell, com uns tubs, com de metall, que t'encetaven les cuixes si t'hi deixaves anar amb massa força. La plaça em semblava gran, ara sé que és minúscula. I és plana. I només hi ha sorra en un quadrilàter delimitat amb baranes de fusta, la resta és aquesta grava tova... juraria que hi han posat una palmera (potser ja hi era?), juraria que a la plaça hi ha una palmera, i hi han posat uns bancs blancs al voltant. Tant se val, vull caminar. 

A la deriva fins que veig el local de la cooperativa ROCAGUINARDA. Passo la porta i un passadís de llibres. És una llibreria, penso. M'hi endinso i uns prestatges amb aliments bio a l'esquerra, a la dreta un revister. Venen LA DIRECTA. No retinc tots els detalls, perquè em crida l'atenció, al fons del passadís, una sala, i al fons de la sala, en una especie de reservat, un grup de gent en silenci al voltant d'una taula. M'hi apropo, dissimulant, fent veure que miro una agenda que venen amb fotos d'edificis desallotjats i en desús. De fet no ho faig veure, la miro, però paro atenció al grup. Una dona llegeix en veu alta i els altres l'escolten amb atenció. Deuen ser membres d'un taller d'escriptura. A la sala també hi ha juguines, i potser, un nen?