Lali Álvarez
De vegades la vida ens fa esperar perquè arribin les coses que ens fan feliços. No sempre és així. L'edició de "Ragazzo" arriba nou anys després de l'estrena i dotze anys després que comencés a escriure-la. I em fa feliç. Em fa feliç perquè sento que és exactament el llibre que volia fer, amb els pròlegs del Gabriel Sevilla i del Jesús Rodríguez, i amb l'epíleg de la Haidi Gaggio, la mare d'en Carlo Giuliani.
Li he dedicat el llibre a l'oriol, per ser la font d'aquesta peça i al meu fill, qui somio que en serà destinatari, d'alguna manera, algun dia. I li he dedicat pensant en les paraules de Galeano, en una entrevista que li fan a Plaça Catalunya durant el 15M on diu: "Hay otro mundo en la barriga de este mundo, esperando, que es un mundo diferente y de parición difícil, no es fácil que nazca, pero si es seguro que está latiendo en este mundo que es. (...) No sé que va a pasar y tampoco me importa. Me importa lo que está pasando. Me importa el tiempo que es y lo que este tiempo que es anuncia sobre otro posible tiempo que será. Pero qué es lo que será al final... no sé. Esto es como ese momento mágico del amor cuando ocurre. El amor es como esto. Es infinito, mientras dura y lo importante es que sea infino mientras dura."
Així sento que va ser l'època que narra "Ragazzo", i així sento que són totes les coses importants: infinites mentre duren. I escriure-les, publicar-les, fer que quedin en paper, és d'alguna manera, voler fer que continuïn durant, és voler que siguin infinites. Com ho són les persones, mentre les recordem, i les obres, mentre les representem.
I infinita és com li desitjo la imaginació i l'optimisme a la generació del meu fill, que hauran de viure en el món que és al ventre del món d'ara, i que desitjo amb força que sigui un món més just, més lliure i més humà que el d'ara.
Lali Álvarez
Vilassar de Dalt, octubre de 2024.